Durant la FILIJ 2012 Maite Carranza va participar en el «II Encuentro Internacional de Cultura Lectora»
Maite Carranza va explicar com naix la novel·la que va merèixer el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2011.
La novel·la s’inicia en una investigació personal sobre l’assetjament moral. Al llarg de la conferència va parlar de les quatre fases que utilitza una assajador per sotmetre la víctima: seducció, aïllament, humiliació i, finalment, dominació. I dels casos de Natascha Kampusch o d’Elizabeth Fritz que li van provocar preguntes com, per exemple, on era la mare?, com no podia saber res?, per què no va fugir?, per què tots van callar?
Unes preguntes que volien ser contestades amb una història.
L’argument, el tema, la pregunta que construiria un relat ja estava però aleshores calia cercar el format.
És curiós que l’autora va dubtar entre un relat per a adults, un relat adolescent o un guió cinematogràfic. Finalment, es va decidir per relat juvenil que va publicar l’editorial Edebé.
Però, com tractar un tema com aquest en un relat dirigit a adolescents?
La solució rau en el temps narratiu:
I l’ús de tres veus circumdants:
El resultat ja el coneixem. Una novel·la valenta de la que ja vam parlar fa temps al bloc.
