Margarida Castellano-UV-EG

Cartografies de la identitat catalana

Margarida CastellanoEl 20 de desembre de 2012 Margarida Castellano i Sanz va defensar la seua tesi doctoral:

Margarida Castellano i Sanz. La construcció del subjecte autobiogràfic femení en la literatura catalana de la immigració, Universitat de València, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Directores: Gemma Lluch (Departament de Filologia València Catalana) i Carme Manuel (Departament de Filologia Anglesa).

Tesi internacional. Excel·lent Cum Laudem.

El tribunal estava format pels doctors Jordi Larios, de la Queen Mary Universitat de Londres; Josep-Vicent Garcia i Raffi, de la Universitat de València i Marijo Olazireg, de la Universitat del País Basc.

A continuació, copiem els paràgrafs inicials de la introducció:

El punt de partida d’aquesta investigació és la literatura publicada i escrita en català durant la primera dècada del segle XXI per autores que no han nascut a cap dels territoris de l’àmbit lingüístic català però que, a l’hora d’escriure sobre les seues vivències com a dones migrants i a l’hora de donar a conéixer la seua identitat, han optat pel gènere autobiogràfic i per la llengua catalana.

A la nostra investigació analitzarem les obres escrites per una primera generació d’escriptores que van arribar a Catalunya a finals del segle XX per raons ben diferents, com ara la reagrupació familiar, l’adopció o les relacions sentimentals, i que han estat escolaritzades als programes d’immersió lingüística o bé han aprés català a l’àmbit familiar i no només senten aquesta 16 llengua com a pròpia, sinó que les seues obres són una reivindicació d’una forma tradicional d’entendre la catalanitat, que ja no resulta vigent al segle XXI.

Ens interessa analitzar la identitat que es desprén d’aquestes obres, ja que les autores proposen una nova forma d’entendre la catalanitat des del punt de vista de les teories postcolonials d’autors que han tractat la hibridació i els espais fronterers que habiten aquelles persones que viuen entre dues o més cultures. Crítics com ara Benedict Anderson (1983), Stuart Hall (1990), Homi K. Bhabha (1994), Iain Chambers (1994), Gayatri Chakravorty Spivak (1995), Avtar Brah (1996), Norma Alarcón (1998) o Rosi Braidotti (2004) han analitzat el sentit de la identitat en societats multiculturals i les quatre crítiques finals han afegit, a més, el component de gènere

Podeu consultar la tesi completa en el Repositori Roderic.

El diari El Punt Avui publica la notícia.

 

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no es publicarà.