I vaig aprendre que la vida és inflamable i fugaç.
Mercè Pérez i Martínez ressenya aquesta obra de Joanjo Garcia, editada per Edicions Bromera:
Aquell agost amb punt final és una novel·la inflamable, que no fugaç. D’aquelles que es devoren en un dia, però que et deixen a dins una cremor, la cremor de saber que els paradisos poden acabar-se de manera sobtada.
Joanjo Garcia escriu un relat que podria ser per a un públic jove-adult, per aquell públic que ja ha vist com s’ha escapat aquells anys d’adolescència, però també, per al que, com el protagonista, encara ha de viure aquell estiu abans de fer-se “adult”.
Una lectura apassionant i entretinguda. On es parla de sexe, drogues i violència d’una manera poc alliçonadora i moralista, amb un tractament natural, perquè allò es troba en el nostre dia a dia i no en parlem en els termes que de vegades usa la literatura destinada a un públic més jove. Amb moltes referències a la cultura popular, a les sèries de moda i les xarxes socials i a l’escena musical en català a València, i ho fa amb
un llenguatge real i gens forçat.
La novel·la comença una nit d’agost, d’un jove, Cèsar, al poble dels seus pares, una escena normal i quotidiana. De seguida aquesta normalitat estiuenca es truncarà per sempre més amb un tràgic assassinat. Des d’aquell moment entraran en joc relacions secretes, periodistes i advocats sense escrúpols, familiars i amics destrossats per una tragèdia, un poble sucumbit en la tristesa.
Amb tota una sèrie de veus, anem descobrint què és allò que va passar realment aquella nit, però sobretot veiem, com cada persona implicada viu aquells moments. La jove periodista, enviada allà i que no dubtarà en esprémer el morbo per tenir una bona notícia que vendre a l’endemà. L’advocat que sols el mou els diners. Els amics que deixen de ser-ho i que es senten immensament buits i contrariats. I aquestes veus es barregen, donant pas l’una a les altres sense un punt final clar, àgilment i, de vegades, sobtadament.
Tota una sèrie de veus que ens endinsen a un paradís que es trenca, el paradís de la joventut, amb aquell agost que és un punt final per a tots ells.
—————
PS: Si necessiteu llegir un poc abans de comprar-la, a la pàgina web de Bromera hi ha un pdf amb un petit fragment.
I si voleu saber com sona el llibre (sí, aquest llibre també sona) podeu trobar al Youtube la BSO de la novel·la, un videoclip magnífic amb unes veus més que reconegudes, Borja Penalba i Mireia Vives:
