Les investigadores Sílvia Burset i Lydia Sánchez (2009) analitzen en aquest article la interacció dels adolescents i els fotoblogs.
Caracteritzen el format amb els trets següents:
– És usat per joves de tretze a setze anys.
– Està format a partir de dos llenguatges: l’escrit i el visual o amb missatges verboicònics que són construïts amb la imatge i la paraula.
La investigació mostra com l’usen els adolescents:
– Per expressar-ne les idees, sentiments o fantasies.
– Per explorar el seu jo interior a partir de les representacions, signes i símbols que es mostren a la interfície.
De fet, les autores afirmen que el fotoblog és
“alguna cosa més” que una forma de comunicació, perquè la seva funció principal no consisteix a transmetre informació, sinó a generar-la de manera creativa. Però l’anàlisi mostra que a l’adolescent no li interessa tant la comunicació com una forma de transmissió d’informació, sinó més aviat com a ritual: per mitjà dels discursos visuals de la interfície, l’adolescent s’identifica amb els seus iguals i hi comparteix creences, interessos i desitjos semblants.
Els adolescents troben en els mitjans de comunicació virtuals un context on poden crear signes d’identitat:
Els sistemes interactius han propiciat espais, més que de comunicació, de relació. A l’adolescent no li interessa tant la comunicació com a transmissió d’informació, sinó com a ritual. En l’adolescència, els joves es volen erigir en protagonistes del seu entorn i el fotoblog els permet expressar la tristesa, l’alegria, l’esperança o la il·lusió amb la dramatúrgia que els ofereix el mitjà. Per mitjà dels discursos visuals, l’adolescent s’identifica amb els seus iguals i comparteix creences, interessos i desigs semblants.
Les conclusions d’aquesta investigació coincideixen amb les de dos estudis que vam realitzar sobre com els adolescents utilitzen els fòrums, els blogs o el Twitter per compartir lectura i alhora trobar una veu a través dels relats que els agraden, que ressenyen i que fan seus.
Per a més informació:
