Moltes de les propostes populars, audiovisuals, de la narració oral o de la literatura juvenil arriben al lector a través de mecanismes com els comentats al llarg de article, també perquè provoquen la identificació a través de la adulació. En el cas concret de la literatura juvenil, aquests relats projecten una imatge millorada, en ocasions mítica, del lector: els exalten i acaben el relat amb la transformació de l’adolescent perdedor, insegur i solitari de l’inici amb el qual qualsevol lector podria identificar-se amb el guanyador, segur, triomfador i admirat, en definitiva, amb l’heroi que li podria agradar arribar a ser o que li agradaria posseir: «Em dedicà aquest somriure entremaliat i obert que em feia contenir l’alè i em paralitzava el cor. No podia concebre que un àngel fos més esplèndid. No hi havia res en Edgard que es pogués millorar. […] La desesperació em feria en el més profund en comprendre que era massa perfecte. No hi havia manera que aquella criatura celestial estigués feta per a mi» (Meyer 2006: 262). Però ho estava, com les lectores Rasha i Shiba del fòrum citat descobreixen al final del relat.

Com citar?