Un lector infantil quan s’enfronta a la lectura d’un text amb propostes de jocs que necessiten de determinades competències lingüístiques, discursives o vivencials no sempre és capaç d’interpretar-les. L’estat de la qüestió inicial revisa algunes teories que han treballat les dificultats que històricament han tingut els jocs irònics per a instal·lar-se en els llibres per a infants enfront de la presència de la paròdia com a recurs relativament habitual. A continuació, analitza mostres representatives de llibres que en els darrers anys han proposat jocs irònics innovadors mitjançant mecanismes pròxims a un lector infantil i de llibres que ens il·lustren els tipus de joc paròdic. El treball forma part d’un llibre que se centra en l’anàlisi de la ironia hipertextual (seguint la terminologia genettiana), és a dir, la paròdia i el pastitx. Aquell procés creatiu qualificat en el títol de «bricolatge literari». Perquè, en efecte, la ironia també es manifesta com un recurs impagable en el jocs textuals.

Post anterior
Següent post

Com citar?

Lluch, G. (2008). “De la ironia impossible a la imprescindible paròdia”, Carbó, F et alii: El bricolatge literari. De la paròdia al pastitx en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pp. 93-122.

Slideshare

Visita el canal de Gemma Lluch