10 consells per seleccionar lectures a l’ESO -

La lectura forma part de totes les matèries de l’Educació Secundària. Llegir en llengua i llegir en literatura, llegir en socials i en matemàtiques, llegir en química o en educació física.

La lectura es diversifica; però, com seleccionem les lectures tenint en compte aquest marc?, quins principis orientaran el centre educatiu per triar el llibre o el document adequat en l’educació secundària?, com podem conjugar l’interès de la matèria, el del lector i el nostre?, com acordarem unes lectures per satisfer els objectius anteriors?

A continuació, adaptem els consells que donem en «10 Consejos para seleccionar las lecturas. Secundaria», deu consells perquè un centre d’Educació Secundària Obligatòria seleccione les lectures adequades per a totes les assignatures. Deu consells per diversificar el fet de llegir i implicar des del professor d’Educació Física al de Ciències de la Naturalesa o Ciències Socials, el d’Educació Plàstica o de Música.

Deu consells sobre:

1. El nivell educatiu o l’edat del lector

Habitualment, els editors inclouen informació sobre quina és l’edat lectora o el nivell educatiu recomanat a les lectures o en els materials informatius que dirigeixen als docents. Per elaborar aquestes recomanacions, acostumen a basar-se en estudis didàctics o pedagògics que analitzen la competència lectora o el desenvolupament intel·lectual que arriba al lector en una determinada fase del seu creixement. A partir d’aquestes dades, fixen els temes, el nombre de pàgines o l’estil que més agrada a cada edat o que és més adequat per a cada nivell educatiu.

És important recordar uns consells per interpretar aquestes recomanacions:

Els indicadors sobre quina edat lectora o quin nivell educatiu és el més adequat per a una determinada lectura no han de ser una censura que allunyi un lector que té interès en aquest llibre perquè està indicat per a més grans o més petits.
L’orientació de l’editorial o dels estudis sobre el tema hem de contrastar-la amb els coneixements del grup concret amb el qual treballem, perquè nosaltres millor que ningú sabem que cada nen creix al seu propi ritme i requereix d’atencions diferenciades.
La intuïció del docent o el coneixement que tenim de l’alumne preval a la resta d’indicadors, que sempre seran recomanacions útils per orientar el nostre treball i ampliar les possibilitats d’elecció de títols.

2. Els temes de les lectures

Els temes dels llibres adreçats als estudiants de l’Educació Secundària poden ser els mateixos que interessen un adult. Cada vegada hi ha menys temes prohibits o poc habituals i la diferència radica sobretot en la forma d’exposar-los i de plantejar-los.

La selecció de lectures a partir del tema no es realitza només en els relats, també és important en les novel·les gràfiques o el còmic, en els llibres de coneixements, els dietaris o les biografies, en la poesia o en el teatre.

Els temes de lectura són molt amplis i és important estar obert a tothom per trobar el que pugui agradar a cada lector. Els que més els pot interessar tenen relació amb:

Sentiments i emocions: l’amor, la soledat o la felicitat; la frustració o la ràbia, però també la nostàlgia, la por o l’abandonament.
Condició humana: el creixement d’una persona, una família o una nació; el creixement centrant-se en la recerca de la pròpia identitat, els ritus de pas en diferents cultures i èpoques; la sexualitat i la forma de viure-la en països o moments; la malaltia o la mort, des de la biologia o des de la història, des de les creences religioses o des del pragmatisme.
Quotidianitat dels adolescents: l’entorn social i afectiu familiar i escolar més proper però també contrastant-lo amb altres moments i llocs, l’amistat o el primer amor i els rituals que els acompanyen, els avis i la història social que han viscut , els llocs i formes de viure les vacances, les addiccions i les malalties relacionades amb l’edat dels joves, des de la descripció a la prevenció.
Circumstàncies i relacions familiars: l’arribada d’un germà, d’un nou pare o mare, el divorci, l’adopció, l’orfandat o l’abandonament. Les famílies d’avui i d’ahir, les d’aquí i les d’altres llocs, les festes que se celebren i els ritus que les conformen.
Context: els animals, la natura, el medi ambient, la vida urbana o rural, els esdeveniments històrics i altres realitats.
Situacions que alteren l’entorn: l’exili, la migració, la guerra, la desocupació, la multiculturalitat, la globalització i altres conflictes polítics, socials i econòmics.

3. Els formats i els tipus de lectura

La lectura és responsabilitat de totes les matèries. Sabem que hi ha lectura més enllà del relat, la poesia o el teatre. Però també hi ha lectura més enllà del llibre: la lectura en l’educació secundària el transcendeix i pot realitzar-se amb un article d’un diari o una revista als que accedim a través d’una hemeroteca digital, amb l’entrada d’un blog, amb les normes d’ús d’un programa o una màquina.

Perquè llegir més enllà dels relats significa proposar lectures de:

Problemes que cal resoldre mitjançant la lògica, per exemple, un pastor ha de passar un llop, una cabra i un enciam a l’altra riba d’un riu, disposa d’una barca en què només hi caben ell i una de les altres tres coses . Si el llop es queda sol amb la cabra se la menja, si la cabra es queda sola amb l’enciam se la menja, com ho ha de fer?
Anècdotes que hi ha darrere dels grans problemes matemàtics i que es recullen tant en reportatges periodístics, com en llibres o a la xarxa.
Biografies dels investigadors importants en la matèria de les assignatures que estudien i que ajudaran a donar vida als temes ja singularitzar, és a dir, a dotar-los d’una vida pròpia.
Històries dels esports que els interessen sobre l’evolució de les regles dels jocs que es troben a les pàgines webs dels equips o de les seleccions nacionals i en les hemeroteques digitals. Lectures de llibres escrits per grans esportistes i que expliquen l’experiència d’un esport com a forma de superar els problemes en la vida.
Normatives i consells que els ensenyen les conseqüències dels programes d’internet que utilitzen o dels que compren, com les polítiques de privacitat de les xarxes socials o les conseqüències de les descàrregues il·legals d’internet.
Lectures de les webs o dels catàlegs d’un museu que elogien la tasca dels seus directors i treballadors, que descriuen els canvis que ha patit tant l’edifici com la institució. Lectures sobre els tipus de pintures més significatius al llarg de la història o en un moment concret. Documents que ens ensenyen a llegir les imatges i també llibres sobre la vida dels pintors i la seva relació amb el poder i les formes diferents de vendre les seves creacions al llarg de la història: la descripció de tot el que es mou al voltant d’un quadre que individualitza la dada estudiat i ensenya a interpretar-lo.
Lectures sobre les veritats i mentides de les adaptacions cinematogràfiques a través dels blogs de cinèfils, pàgines de fans o informatives; sobre les crítiques que van suscitar en el moment de la seva estrena, anècdotes sobre les dificultats que algunes pel·lícules van tenir per realitzar-se, biografies de directors o actors, etc.
Descripcions sobre el funcionament de les màquines, sobre els processos que provoquen, per exemple, els núvols volcàniques. Descripcions sobre les dificultats de les coses aparentment senzilles com la predicció meteorològica o la persistència de la grip.
Reportatges i notícies, dades i gràfics de la premsa econòmica per entendre, per exemple, per què determinades botigues de roba tenen èxit mundial i altres fracassen, comprendre el dia a dia dels països que estudiem a classe i particularizar-los.
Guies de viatge, suplements dominicals sobre destinacions turístiques, pàgines turístiques de ciutats que mostren la seva gastronomia, els llocs més cuidats, les característiques i preus dels allotjaments, la diversió, la meteorologia…
Documents, relats històrics, monogràfics i descripcions que ens expliquen per què la tonyina vermella agrada als japonesos; lectures de fragments d’altres moments històrics per conèixer com menjaven o vestien o com funcionava el seu sistema econòmic.
Lectura de blogs per conèixer el que li importa a un noi de Manhattan a una d’Alacant, a un altre de Santander i a una senyora de Jerez. O lectures de fòrums per saber l’últim llibre que agrada i el llibre més votat.
Pàgines d’empreses d’informàtica per saber de les últimes novetats de mòbils o consoles. Lectura de les pàgines de les companyies telefòniques per conèixer les ofertes de consum i aprendre a distingir la publicitat de la informació.
Anuncis que han passat per les nostres vides i s’han quedat, que empren la paraula, que requereixen la lectura de text o d’imatges.
Lectures de llibres, revistes o pàgines de creació per gaudir tranquil·lament d’una tarda de diumenge a casa.

4. Les imatges, els gràfics, les fotografies, els diagrames, etc.

Si les imatges que trobem en les lectures literàries poden transformar els llibres en objectes artístics, les que apareixen en les lectures amb finalitat informativa interpreten els conceptes i els processos, complementen l’exposició i permeten que el lector organitzi millor la informació del text.

En tots dos casos, entenem que quan parlem de llegir ens referim tant a llegir text com a llegir imatges: llegiran els enunciats i interpretaran les imatges, les il·lustracions, les fotografies, els gràfics, els diagrames, les reproduccions d’obres d’art, els mapes antics o actuals, etc. Tots els elements són els que creen el llibre o el document digital.

Alguns consells per seleccionar lectures amb imatges:

Si es tracta d’un àlbum il·lustrat, una narració gràfica o un còmic, la il·lustració crearà un únic text. En ocasions, poden convertir el llibre en un objecte artístic que reclama una observació pausada, un temps per a l’emoció i la reflexió que poden suscitar.
Si es tracta d’un relat o poemari les il·lustracions acompanyen el text enriquint, dialogant amb ell, proposant nous matisos que poden continuar la línia del text o contrastant.
En els llibres informatius, la part gràfica té una altra funció: representa objectivament els fenòmens, els fets o els elements. A través de la imatge és més fàcil mostrar un procés, un element, una construcció, un experiment, un viatge o un territori.
En els llibres d’història les imatges no poden manipular la mirada del lector: si s’usen mapes o diagrames han de representar escales perquè el lector pugui reconèixer les proporcions.

5. La forma de presentar les dades

Un criteri fonamental per triar una lectura informativa o de coneixements és el tractament que es dóna de la informació, sigui en un llibre, en un article o en un document digital. En seleccionar una lectura per recomanar-la és molt important valorar com es mostra la informació.

Alguns dels consells que podem seguir són:

És molt important que avaluem la veracitat dels conceptes i els processos, és a dir, que estigui provada la informació, que sigui rigorosa a més de recent. També és important que el text diferenciï entre les dades que estan provats o els que plantegen dubtes o són discutits. Les fonts fiables són uns dels criteris fonamentals per a la selecció de lectures de coneixements tant a la xarxa com en paper.
Les dades que s’ofereixen han de donar una visió global del tema, abordar-los amb la profunditat adequada a l’edat dels estudiants. En tots els casos és important que els tracti des de diferents perspectives perquè així evitarà els biaixos, les discriminacions i la tan temuda manipulació del lector.
Òbviament, ha de diferenciar clarament entre el que és informació objectiva i el que és l’opinió dels autors, i ho ha de fer de manera clara. La maduresa que tenen els estudiants no és la mateixa que la d’un adult i és més difícil que sàpiguen diferenciar les dades de les opinions.

6. La forma de redactar la informació

Els textos informatius reclamen una manera de presentar la informació, d’estructurar-la i escriure-la diferent dels literaris. Per seleccionar una lectura no literària és igual d’important que el seu estil sigui clar, precís i objectiu com que estigui escrit de manera amena, atractiva i àgil.

L’estil també serà un indicador sobre l’adequació de la lectura als seus lectors. Alguns consells per seleccionar aquestes lectures seran:

La informació es presenta fraccionada i dividida per blocs que són perceptibles a la vista: una mirada ràpida al text permetrà percebre l’estructura visual dels diferents temes i els seus apartats.
El disseny gràfic de la informació permetrà diferenciar les parts del tema, les relacions entre ells i seguir la línia argumental del text.
La informació principal pot ampliar-se amb noves dades que s’assenyalen mitjançant requadres o efectes gràfics que ajudaran a ampliar el tema però mai d’afegir confusió. Per això, és important que valorem com estan redactats, on s’han col·locat, quina tipografia s’ha fet servir o què disseny gràfic s’ha utilitzat.
Els glossaris al final d’un capítol o al marge d’una pàgina són de gran ajuda per aclarir una paraula, ampliar una informació o donar una ajuda per a la comprensió del text. A més, diversifica la lectura i proposa diferents itineraris per recórrer la informació.
Les instruccions o descripcions per realitzar un experiment, cosir una camisa, descriure el funcionament d’un avió o narrar la jornada laboral d’un controlador de l’espai aeri han d’explicitar tots els passos perquè el lector no es perdi i s’acompanyarà d’informació gràfica com fotografies , esquemes, cronogrames, dibuixos o vídeos per facilitar el seu aprenentatge, execució o simplement la seva comprensió.

7. La selecció d’una lectura pels valors

El punt de vista de la ideologia o dels valors que vol transmetre una lectura pot ser un criteri de selecció en determinades assignatures o contextos. En aquest cas, el criteri fonamental és el respecte pel lector.

Seria important tenir en compte els següents consells:

Una lectura mostra respecte al lector quan l’autor no intenta imposar el seu punt de vista donant-li una lliçó o un ensenyament explícita. L’autor no escriu per solucionar els problemes del lector dirigint el seu comportament davant determinades circumstàncies o moments de la seva vida.
És fonamental que la lectura proposi diferents mirades o diferents solucions o punts de vista sobre temes com, per exemple, la mort, la malaltia, l’abús de menors, l’abandó, la frustració, etc. La forma d’exposar les diferents perspectives sobre els temes controvertits permet al lector qüestionar-les, reflexionar sobre les propostes, sensibilitzar i ajudar-lo a prendre les seves pròpies decisions.
Si el que troba en el llibre es connecta amb el que viu en la seva quotidianitat podrà treure les seves pròpies conclusions de manera més senzilla.

En definitiva, el consell fonamental que guiarà la selecció és recordar que la finalitat de la lectura és sempre una educació crítica per aconseguir un ciutadà responsable amb les decisions que pren.

I, òbviament, aquests criteris poden aplicar-se tant a un relat com a un manual o un llibre de coneixements o una lectura en pantalla.

8. Les lectures dramàtiques

Els textos dramàtics són creats per ser posats en escena: interpretats. A més del text, el teatre recorre a la música, a la dansa o el cant i el mim per construir en escena l’univers creat, aquests elements afegeixes un desafiament i un al·licient per a la imaginació del lector. Però els textos dramàtics també s’editen per ser llegits.

Si triem aquest tipus de lectura podem seguir els següents consells:

El text s’acompanyarà amb les propostes per a la seva dramatització amb les acotacions, algunes indicacions sobre el vestuari o l’escenografia que també poden representar-se amb il·lustracions, indicacions sobre la música i altres recursos importants per a la seva dramatització. Aquests elements poden ajudar a interpretar-però també són bones ajudes perquè el lector interpreti el text tenint en compte la seva possible representació.
Els diàlegs són clars i àgils i les escenes, breus. Cada escena tindrà un moment culminant que ajudarà a mantenir l’atenció dels lectors o, si escau, dels espectadors.
El disseny gràfic dels textos o la tipografia diferenciada ajudarà a separar el text de les informacions útils per a la seva escenificació com, per exemple, el moment en què s’incorpora la música o un personatge; els canvis físics dels personatges, els seus moviments corporals o la forma d’interpel·lar al públic.

9. Les lectures poètiques

Quan parlem de consells per llegir poesia, el primer és el de la diversitat: proposem diferents tipus de lectures poètiques:

Podem recomanar acròstics, cal·ligrames o poesia visual: són poemes en els quals compta l’element visual i en què les il·lustracions, la tipografia o la disposició del text en la pàgina són molt importants.

Altres vegades els poemes conformen muntatges audiovisuals que juguen amb les formes, les tipografies i la música. Hi ha poemes on la sonoritat és l’element principal perquè són construïts per ser recitats i escoltats. El ritme, la rima, l’encavalcament, l’elecció d’un lèxic i estructures sintàctiques tenen la finalitat de crear aquesta sonoritat.
Acompanyar-los per la versió en àudio ajuda a la lectura en veu alta ia practicar la recitació.

En general, triarem poemes que commoguin i despertin la sensibilitat i imaginació dels lectors, que evoquin sensacions, però també que diverteixin i sorprenguin.

En l’Educació Secundària Obligatòria és recomanable la lectura de poemes que ajudin els joves a conèixer els temes, autors, períodes poètics, els diferents enfocaments poètics que es donen a un tema, les figures retòriques utilitzades, en definitiva, que els introdueixi al univers poètic teixit al llarg de la història. Una forma d’accedir-hi és la lectura d’antologies.

Un criteri per triar una bona antologia és que contingui, com a mínim, informació sobre els autors inclosos, la seva contextualització històrica i geogràfica; els criteris que s’han seguit per a la selecció i la referència completa dels llibres utilitzats.

L’antologia, tant en format llibre com en pantalla, s’enriqueix quan s’acompanya d’il·lustracions o d’un disseny gràfic que converteix el format en un objecte artístic que suggereix noves lectures i valoracions.

10. I els relats

Tot i que el relat és el text més present en la lectura escolar i amb el qual el docent està més familiaritzat, vam acabar aquests 10 consells amb alguns sobre la selecció de relats per a la Secundària Obligatòria.

Quan seleccionem un relat no necessàriament ha de ser de ficció, per exemple, la lectura dels relats fundacionals de la història de la humanitat com l’Antic i el Nou Testament o la del Popol Vuh pot ser una bona manera de conèixer la nostra història i les claus per interpretar tantes altres lectures.
Podem pensar que la lectura d’un relat canònic pot ser difícil, però sempre podem optar per una bona adaptació. No totes les adaptacions són iguals, per exemple, el Quixot ha conegut múltiples adaptacions de diferent qualitat algunes molt recomanables i altres fàcils d’oblidar.

veg. La dificultat de les bones adaptacions dels clàssics i L’adaptació de les rondalles al lector infantil

Per triar un relat comercial adaptat al gust de l’adolescent i que els proporcioni aquesta lectura que enganxa i proporciona plaer és important informar-se de les novetats a través de les xarxes socials, els fòrums i les pàgines que creen els propis lectors i on comparteixen lectures. A través d’elles podrem estar informats de les característiques dels relats que els agraden. També els mateixos alumnes poden ser una font d’informació perfecta. En general, els relats que els agraden:
- Creen un univers de ficció, amb les seves pròpies regles, lògiques i dinàmiques: tots els seus elements ajuden a donar versemblança als mons més fantàstics.
- Les paraules creen imatges úniques i poderoses a través dels escenaris que dissenya i dels personatges únics que els poblen.
- Els personatges s’individualitzen de manera que es perceben com a únics.
- El ritme que crea la narració atrapa, el narrador crea expectatives sembrant el dubte i el desconcert, alenteix el ritme i l’accelera depenent del moment.
- Els temps del bé i del mal sense matisos han passat: es varia de la ironia a l’humor, del suspens a la ingenuïtat o el dramatisme. Es crea el dubte sobre determinades accions o personatges: de vegades les coses no són el que semblen.
- En qualsevol cas, sovint, el criteri de selecció va més enllà de les temàtiques: el ritme narratiu, la presentació dels personatges o l’estil poden ser criteris més importants que la temàtica del relat.

Més informacio:

– Lluch, G. (2010): Cómo seleccionar libros para niños y jóvenes. Los comités de valoración en las bibliotecas escolares y públicas. Gijón: Editorial Trea.

En castellà: «10 consejos para seleccionar lecturas para la ESO».